Al costat dels fets d’herois, d’antiherois i de víctimes (moltes, massa) de la Guerra Civil espanyola, hi ha una infinitat de fets soferts per molts i d’altres gaudits per pocs que, tots plegats, ens donen una visió més àmplia i colpidora del conflicte.

La història de l’Antoni, el principal protagonista de Treballar, treballar i..., comença uns quants anys abans de l’inici de la guerra incívica i acaba uns anys després de la mort del dictador, però quan encara són vigents certs tics franquistes.

L’autor (“tinc anys i bona memòria”, segons té per costum confessar) retrata sempre persones i situacions reals. Alguns personatges tenen noms i cognoms, d’altres són desidentificats, però conservant els seus fets.

Als no-fumadors, els desplau el fum dels fumadors; són els anomenats fumadors passius; hi va haver —i encara n’hi ha— franquistes passius. Algú ho havia de dir.

Ramon Besora va estudiar dret, criminologia i psicologia, s’ha dedicat a treballar en el món complex de la justícia com a advocat, professor i jutge. Entre les seves aficions, hi ha escriure sobre temes històrics, econòmics i polítics. A Llibres de l’Índex, ha publicat D’Eros a Antieros (2007) i Aquelles sotanes ràncies (2008).