El teatre ha estat etiquetat des d'antic com l'art de la crisi perpètua i ja sembla que el veïnat s'hi ha acostumat a tal denominació d'origen. Però si, a més, parlem del teatre valencià actual i afegim joves creadors, amb quines paraules podrem definir una combinació tan explosiva? Som els valencians, teatralment parlant, i ara i ací, més bons o més dolents? Iguals o diferents?
Per tal de tractar tots els angles d'una geometria teatral com la nostra es van reunir, dins el 5é Encontre de Teatre a l'Estiu (Alzira, 1993), autors, actors, directors, programadors, crítics i estudiosos que han viscut i coneixen bé tots els aspectes del nostre drama. I així van intercanviar opinions persones interessants i interessades en el tema, com Carles Alberola, Carles Alfaro, Nel Diago, Rafael González, Alejandro Jornet, Josep Marian, Ramon Moreno, Luis Quirante, Paco Sanguino i Josep Lluís Sirera.
Amb aquesta edició, tenim impresa una visió panoràmica variada, profunda i actualitzada del nostre present teatral. Només cal que hi entrem i escoltem les dades i les opinions que ens donen els experts joves i els experts experimentats.