Al llarg de tot un any, Marie Curie, trasbalsada per la tràgica mort del seu marit Pierre, escriví un diari en què amb continguda desesperança s’afigurava obsessivament el seu marit desaparegut per sempre. Al cap d’uns anys, amb commovedora senzillesa la mateixa Marie Curie redactà una breu biografia del seu marit, on se’ns fan paleses l’honestedat i la tenacitat amb què tots dos, en condicions no gens favorables, feren recerques que resultaren decisives per al coneixement de la radioactivitat. La filla gran del matrimoni Curie, Irène Joliot-Curie, preparà per a la publicació els quaderns de laboratori en què, durant un quant temps, els seus pares anaren enregistrant dia rere dia els èxits i els fracassos de llur treball experimental. Marie Curie —Maria Skodowska era el seu nom de soltera— nasqué a Varsòvia l’any 1867. De jove es traslladà a París, on ben aviat es llicencià en física i matemàtiques. Era una alumna brillant. En iniciar els cursos de doctorat, establí amistat amb Pierre Curie, aleshores professor a l'École de Physique de la ciutat de París. Es casaren l’any següent, el 1895. Aleshores tots dos es lliuraren plenament a la recerca científica. Els mitjans eren escassos i les condicions, no gens favorables. Tanmateix el matrimoni Curie aconseguí d’aïllar dos nous elements radioactius: el radi i el poloni. El descobriment els valgué el premi Nobel de física (1903).