La pau reflecteix l’harmonia de la creació divina, i entre els homes no sorgeix de la victòria i la imposició sinó del pacte i l’acord. Estadi normal de l’ésser humà, ha de condicionar l’actitud interior i personal que, vers l’exterior, el seu trencament sols pot derivar d’una causa justa dictaminada per l’autoritat pertinent. Aquest plantejament medieval s’interpretà amb nombroses oscil·lacions per l’Església que sancionava la clau interpretativa, es visqué amb opcions variades en els diversos escenaris feudals i urbans, es paí amb moltes variants pels mecanismes de solidaritat de grup que aixoplugaven la població i bastí amb diferents expressions les esperances de la població. Per tot plegat l’edat mitjana s’enriquí amb una diversitat d’idees de pau, la coneixença de les quals no podem negligir, sobretot perquè el seu llegat ha continuat fructi cant en els segles següents.