El tramvia que enllaça la ciutat i la platja és el fil conductor d’aquesta obra, amb grans dosis d’elements autobiogràfics, en què el passat i el present s’en-trecreuen contínuament. El Perpinyà dels anys vint i la zona de trànsit d’un hospital són els escenaris en què es desenvolupa aquesta trama. Entre l’un i l’altre hi ha nombroses coincidències i antítesis: els viatges en el tramvia i els passejos pels passadissos de l’hos-pital, l’aspecte moribund de la mare i l’aspecte agradable del vell moribund.
Amb la inconcreció del temps, de l’espai i dels personatges, a l’estil proustià, Claude Simon fa un recorregut pels camins de la consciència de la seua pròpia vida, des de la infantesa a Perpinyà al costat de sa mare convalescent, fins a la malaltia que l’obligà a estar dos anys al llit, passant per la seua estada en un camp de presoners a Alemanya. I tot presentat amb la voluntat de deixar memòria, per mitjà del record i de l’asso-ciació d’idees, de paraules i d’imatges.

Dossier de premsa d'El tramvia