L’edat mitjana, tantes vegades imaginada en la rigidesa d’uns ordres socials estables concordants amb la cosmovisió obedientment assumida per la societat, en realitat, mostra molts plecs i fissures per on imaginar, cerca, idealitzar o, fins i tot, lluitar per un món diferent. L’espai ideal pot ubicar-se en una geografia allunyada, la societat justa i igualitària pot ser assolida, el gaudi del món millor pot ser tastar amb models de vida alternatius i, fins i tot, profecies i visions ens poden apropar al coneixement del món perfecte a venir. Aquests és un rostre potser poc conegut de l’edat mitjana, però, tal vegada, fou una faceta plural, viva, il·lusionada i combativa per encertar –o somiar– una societat més justa, i que configurà un important llegat per a la posteritat.