La Balada de lholandès errant [fauleta per a quasi-cadàvers] irromp com un diàleg a quatre veus, sota la forma dun torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians dOccident: linfern. Enllà de líriques dolceses, linfern se situa en les consciències, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en què vivim, en lenganyifa putrescent de la transacció política patida des del 1975 fins ara, en lanorreament que provoca un món desbordant... Reprenent la faula del veterà mariner mocós que estableix un pacte amb el dimoni, les presències de londina i duna dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, lholandès errant redimeix qui sap què. La distància que du aquest mariner de violar i matar a estimar és menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aquí com una pràctica generalitzada.